Aquesta és la traducció al català d'una entrevista a 3 dels 40 joves el judici contra els quals va començar ahir dilluns a l'Audiència Nacional. Se'ls acusa de pertànyer a Segi, acusació sustentada gairebé en exclusiva en les declaracions que els acusats van fer durant la incomunicació, període en el qual molts d'ells van ser torturats. Va ser publicada al diari Berria el passat 13 d'octubre.
13-10-2013
JUDICI CONTRA QUARANTA JOVES. GARAZI
RODRÍGUEZ, MIKEL ESKIROZ I AITZIBER ARRIETA. JOVES IMPUTATS EN EL SUMARI 26/11.
“A més de per aturar els
judicis, el compromís és necessari per assolir una solució integral”.
Van ser
detinguts, incomunicats i empresonats l’any 2009. Amb tot el que van passar, els
joves han destacat que continuen treballant per assolir un altre model, fent un
gest a Pamplona: “Nosaltres també hi serem”.
HODEI IRURETAGOIENA, SANT SEBASTIÀ
Garazi Rodríguez Rubio (1987), Aitziber
Arrieta Fagoaga (1985) i Mikel Eskiroz Pérez (1988) han rebut BERRIA a l’”Aske
Gunea” de Sant Sebastià. Manifesten clarament: “som militants polítics i
socials”.
Us acusen de ser membres de Segi. Quin
és el vostre delicte?
GARAZI RODRÍGUEZ:
Creiem que no n’hi ha cap delicte. Aquí hi ha un conflicte polític, i estàs
sota l’amenaça de ser detingut en funció de l’activitat política que duus a
terme. Ens van detenir perquè la nostra activitat era contrària als interessos
de l’Estat espanyol.
MIKEL ESKIROZ: No
detenen militants de Segi sinó joves compromesos. És igual a quina organització
pertanys.
Era el novembre del 2009. Quin n’era el
context? Què volien aconseguir?
G. R.: Després de la
detenció de la cúpula de Haika i Segi els anys 2001 i 2002, i més enllà de les
il·legalitzacions, començaren el procés d’anomenar terroristes a tants
col·lectius de l’esquerra abertzale com van voler. Després de nomenar
terrorista Segi el 2007, van començar a fer batudes poble per poble, fins que
el 2009 hi van dur a terme una a nivell de tot Hego Euskal Herria. Durant
aquells tres anys van detenir més de dos-cents joves, molts dels quals van ser
torturats i empresonats.
AITZIBER ARRIETA: No
només van anar en contra de la gent favorable a un canvi de model polític,
tenien hom interessat en una transformació social en el punt de mira, ja fos
membre de Segi o no.
G. R.: El jovent sol
ser el motor de les lluites a tot el món, i el moviment juvenil d’Euskal Herria
va dir que, més enllà de respondre, emprendria el camí vers la transformació
social. Això és el que volien destruir, el moviment juvenil.
Com vau viure aquell temps?
G. R.: Molts no estàvem tranquils fins i
tot mesos abans de les detencions. Hi havia dues batudes al mes, força amples,
i la majoria dels detinguts denunciava tortures. Et fiquen la por dins del cos.
Em van detenir a mitjanit. T’agafen per sorpresa, mig adormida. Ens van
torturar a tots, i també en vaig viure les conseqüències mentre era a la presó.
La Garazi d’abans de la detenció i la de després no són la mateixa persona.
Moltes coses no les he viscut de la mateixa manera i he necessitat ajut
professional per fer-les.
A. A.: També hi són
les vivències de les famílies, tant en el moment de la detenció com durant la
incomunicació. Potser fa de mal dir, però arriba un moment en què els
tranquil·litza que tu estiguis a la presó.
M. E.: Entra a la
presó suposa que trenquis amb tota la teva vida. Quan hi surts i ho superes,
arriba el judici. Amb tots els costos que suposa: viatges, l’impacte que té a
la feina...
Els joves i ciutadans hi van respondre
al carrer. Com us ho vau prendre?
A. A.: Sobretot, el
ressò o la conseqüència d’aquesta batuda va ser, de cara a la resposta, de dir
“ja n’hi ha prou”. Mentre érem a la presó vam veure la mobilització que s’havia
dut a terme a Bilbao.
G. R.: Encara tens
tots els moments durs que vas viure a flor de pell, però t’emociona que tanta
gent surti al carrer i veus que la gent té ganes de continuar endavant.
A. A.: No han
complert els seus objectius. El jovent, i també nosaltres mateixos, hem sortit
enfortits i, per sort, els joves continuen treballant per assolir un nou model
social i polític. No han pogut amb nosaltres.
Aquells dies se celebraven les trobades
del moviment juvenil a Zestoa, i es va dur a terme malgrat tot.
G. R.: Penso que van
fer la batuda aquella setmana precisament per condicionar la trobada. S’havia
dit públicament: les trobades eren per unificar el moviment juvenil i posar en
marxa uns objectius comuns, per construir junts un poble dels joves, perquè era palesa la necessitat d’impulsar
aquesta cooperació.
M. E.: La decisió va
ser important perquè la resposta no es va basar només en la denuncia. Es va
seguir amb aquell model d’organització política tot i que hi havia 40 joves
incomunicats i en risc de ser empresonats.
Demà començarà el judici. Com el
col·loqueu en el context polític?
G. R.: La situació ha
canviat molt des que ens van detenir. L’actitud i l’estratègia de l’esquerra
abertzale ha canviat, també les d’altres agents polítics, socials i sindicals.
ETA va dir que deixava la lluita armada. Això ha obert noves oportunitats, i ni
l’Estat ni alguns agents importants s’hi han implicat. Nosaltres ens hem
compromès a fer passos ves la resolució. Tots els judicis tenen el conflicte
polític com a base. Ens hem de cenyir a això i fer via cap a la resolució
mitjançant el diàleg. No es pot deixar en mans dels estats, ETA o els partits
polítics, es necessita el compromís del poble. És lloable el que s’està fent
als Fòrums Socials, per exemple. Durant anys hem sentit alguns parlant sobre el
patiment, però també hi ha hagut patiment en moltes altres ocasions. Estenem la
mà a tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva ideologia. Perquè no és el
moment d’estar en favor de la resolució, sinó de participar-hi. Tots plegats
hem de construir un mur popular en
contra de tots els atacs provinents de Madrid i París.
A. A.: També fem una
crida al Govern Basc i al PNB perquè s’hi sumin al camí. Ja n’hi ha prou de fer
servir les forces policials en contra d’Euskal Herria.
G. R.: Es fa front a
l’estratègia de il·legalitzacions i avui ja hi ha organitzacions legals, per
molt que la batuda contra Herrira ens hagi tornat a portar antigues receptes. També
aconseguirem aturar els judicis, els empresonaments i les detencions si tots
ens hi comprometem.
Tot plegat està basat en testimonis extrets
durant la incomunicació. Quina serà la vostra actitud en el pla jurídic?
A. A.: El judici és
un frau, no s’aguanta per enlloc. Tenint Segi com a excusa, només s’han de
veure les proves que han presentat contra cadascú de nosaltres: mocadors de les
festes, qualsevol llibre, que haguéssim participat a qualsevol concentració,
qualsevol fullet... Segons això, tots hauríem d’estar a la presó.
M. E.: Segurament,
aquells 100.000 joves que participaven al Topagune haurien d’estar davant
l’Audiència Nacional. Aquestes detencions son molt arbitràries. El nostre poble
ens ha absolt; no li reconeixem cap legitimitat a un tribunal d’Espanya.
G. R.: La Fiscalia ha
presentat les declaracions davant la policia com a proves, gairebé totes fetes
sota tortura. Les “proves” demostren que dúiem a terme activitats polítiques.
Això no vol dir que serveixi per demostrar que érem o no militants de Segi.
Això direm: tenim tot el dret de ser militants polítics i socials.
Quins objectius teniu amb Libre?
M. E.: Fins ara han
treballat en favor dels drets polítics i socials. No volem renunciar-hi, però
ho volem integrar a les solucions tot demanant-li compromís a la gent; no només
per aturar els judicis, sinó també per aconseguir una solució integral per a
tot el poble. És temps de buidar les presons, no d’omplir-les. La gent té ganes
d’avançar en la resolució i viure en pau, i per tenir dret a decidir el que
volem ser.
Pamplona serà la propera parada del mur
popular en el camí de la desobediència.
G. R.: També fem
nostre el mur popular que han
construït a Iruñerria. Aquest és el camí i hem de seguir-lo. No sabem com
aniran les coses. És una mala notícia que un jove més acabi a la presó. Ànims a
tots els que hi sereu. Nosaltres també hi serem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada