Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 de maig del 2013

Europako "navajoak" eta Wert. English translation.

This is the English translation of an article written by Basque journalist Martxelo Otamendi for today's printed edition of the newspaper Berria. It is an excellent reflection on the so-called "Wert Law" and its attacks against Basque and Catalan languages, so I have decided to translate and share it.


European Navajo and Wert
By Martxelo Otamendi

The work made by the school is basic when building or destroying a people. Here and everywhere. And History has let us uncountable examples showing this, either in our own lands or in many others all around the world.  

How many schools in Basque or Catalan have French or Spanish states put along our lands, both in Catalan Countries or the Basque Country, since the public schooling system was spread a century and a half ago? Any school, neither a single classroom; even if they had put them as an experiment to prove that studying in Catalan or Basque could carry heavy mental problems... Not even for this.

During the formation of the USA, if Washington had decided to create schools in Navajo language for the students of this ethnic group, today Navajo nation could have had another strenght, and Mathematics could be taught in that language at universities along the Navajo land. But the creators of the nation, those white Europeans, those who have made history as exemplary men and women, did not commit that error. Nobody plays with the nation, and the school is the first step to make a nation change.

The same thing did France and Spain to the Navajo people of our land, to our ancestors. What happened then can be seen in the song Eskolan (at the school), by Gorka Knörr.

Eskolan dirade
gutaz trufatu
eta bortxa askoaz
hizkuntza bat ukatu.
Nik nahi dut hizkuntza bat
euskara gurea,
ez eta iñola ere
beste horiek ezarrita.

Note: this would be the translation of the lyrics:

At the school, they have
laughed at us
and by a huge violence
denied us a language.
I want a language
our euskera,
by no means
the one imposed by the others.

Spanish minister Wert, leaving aside differences, in background, is not so far from those attitudes against Navajo. The times have changed, also the methodes. Preventing it is in our hands, in Navajo's hands. The time has come to paint our faces. 

diumenge, 26 de maig del 2013

Europako "navajoak" eta Wert

Aquesta és la traducció al català d'un article publicat per Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria, a l'edició impresa d'avui. És una excel·lent reflexió sobre la Llei Wert i els seus atacs a les llengües catalana i basca, per la qual cosa he volgut traduir-lo al català i compartir-lo.


"Navajos" europeus i Wert
Per Martxelo Otamendi

El treball de l'escola és bàsic a l'hora de fer o desfer un poble. Aquí i arreu. I la història ens ha deixat multitud d'exemples, tant als nostres pobles com arreu del món.

Quantes escoles en català o en basc han posat els estats de França i Espanya als nostres pobles, als Països Catalans i a Euskal Herria, des que implantaren el sistema d'escola pública fa un segle i mig? Cap escola, ni tant sols una aula; fins i tot com un experiment, si les haguessin implantat per demostrar els greus problemes mentals que provoca estudiar en català o en basc... Tampoc amb aquesta finalitat.

En el procés de formació dels EUA, si Washington hagués decidit implantar escoles en llengua navajo per als estudiants d'aquest grup ètnic, actualment la nació navajo hauria tingut una altra força, i s'impartirien classes de matemàtiques en llengua navajo a les facultats d'universitats situades en aquest territori. Però els formadors de la nació, els blancs vinguts d'Europa, els mateixos que han passat a la història com homes i dones modèlics, no van cometre aquell error. Amb la nació no s'hi juga, i l'escola és el primer pas per influir en la transformació d'una nació.

Això mateix els van fer Espanya i França als navajos dels nostres pobles; als nostres avantpassats. La cançó Eskolan (a l'escola) de Gorka Knörr ho recull perfectament:

Eskolan dirade
gutaz trufatu
eta bortxa askoaz
hizkuntza bat ukatu.
Nik nahi dut hizkuntza bat
euskera gurea,
eta ez iñola ere
beste horiek ezarrita.

Nota: Aquesta seria la traducció al català de la cançó:

A l'escola
s'han rigut de nosaltres
i amb molta violència
ens han negat una llengua.
Jo vull una llengua
el nostre euskera,
i de cap manera
la imposada per aquells altres.

El ministre espanyol Wert, deixant de banda les diferències, no és massa lluny d'aquella actitud contra els navajos. Els temps són uns altres, també els mètodes són diferents. Impedir-lo és en les nostres mans, en les mans de nosaltres els navajos. Ha arribat el temps de pintar-nos la cara.


dilluns, 28 de gener del 2013

Democrats curtailing democracy

The Spanish newspaper 'El País' has published today that Spain's Foreign Ministry will approve a law which curtails regions' international relations. The regions will have to inform the government on the possible trips, visits or actions focused on their foreign projection, according to a law the Spanish government will issue soon. For instance, regional governments will not be allowed to open any delegations abroad if they do not meet their deficit targets.

Althought Spain rejects that this law is made to control regions' foreign policy, its real purpose is to monitor every movement the regions could make on their relations with other countries and to ensure that they will not act against the Central Goverment's interests. Moreover, its real purpose is to prevent some regions (specially Catalonia) of transimiting their complaints about possible government's abuses. In fact, the Catalan government has expressed its willingness to disclose the attempts made by Madrid to prevent the holding of a referendum on the independence of the region.

Nevertheless, this kind of attempts to preserve Spain's unity are not new. As an example, Pere Gual Villalví, a Catalan minister during the early Francoist dictatorship (1944), wrote on his book Un problema de posguerra: dónde y cómo se emplazarán las industrias: "El Poder central puede reprimir o evitar el desarrollo que va adquiriendo una zona que políticamente se considera desafecta, como en el caso de los regionalismos políticos, cuando están impregnados de un nacionalismo peligroso para la unidad nacional" (The Central Government may supress or prevent the development that an area considered politically disaffected, as in the case of political regionalism, when impregnated by a nationalism which could be dangerous to national unity).

In addition, the Constitution issued in 1978 stablishes the country's unity as a purpose that might be defended even by military means. In fact, some cadres of the army have claimed that an armed intervention against any splittist region should be necessary to "restore constitutional order", regarding Catalonia's push for self-determination. Moreover, some politicians and military officials have suggested that Catalan president Artur Mas should be detained and the regional government abolished.

A government which attempts to prevent a region from exercising its right to self-determination and from spreading its will around the world is simply acting against international treaties and the human rights. Spanish democrats, as if they were the former dictators, are curtailing democracy... again.

dimecres, 23 de gener del 2013

Declaració de Sobirania i pel Dret a Decidir del poble de Catalunya (cat)


Preàmbul

El poble de Catalunya, al llarg de la seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat col·lectiva.

L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la Cort Comtal.

Al segle XIV es crea la Diputació del General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.

Aquest itinerari històric ha estat compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i promoure'l des del reconeixement mutu.

Durant tot el segle XX la voluntat d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un Estatut d'Autonomia.

La Generalitat fou de nou abolida el 1939 pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat, amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili. En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.

Els darrers anys, en la via de l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials, financers, socials, culturals i lingüístics.

D'unes quantes maneres, el poble de Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol del 2010, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', i la de l'11de setembre del 2012, amb el lema 'Catalunya nou estat d'Europa', són expressió del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del poble de Catalunya.

Amb data 27 de setembre de 2012, mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.

Per tal de portar a terme aquest procés, el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.


Declaració de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:

- Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.

- Legitimitat democràtica. El procés de l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.

- Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de decidir i se'n promogui la participació en el procés.

- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional.

- Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.

- Europeisme. Es defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret de decidir.

- Paper principal del parlament. El parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.

- Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els mecanismes que garanteixin aquest principi.

El Parlament de Catalunya encoratja el conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.


Palau del parlament, 22 de gener de 2013