El poble de Catalunya, al llarg de la
seva història, ha manifestat democràticament la voluntat d'autogovernar-se, amb
l'objectiu de millorar el progrés, el benestar i la igualtat d'oportunitats de
tota la ciutadania, i per reforçar la cultura pròpia i la seva identitat
col·lectiva.
L'autogovern de Catalunya es fonamenta
també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions
seculars i en la tradició jurídica catalana. El parlamentarisme català té els
seus fonaments en l'edat mitjana, amb les assemblees de Pau i Treva i de la
Cort Comtal.
Al segle XIV es crea la Diputació del
General o Generalitat, que va adquirint més autonomia fins a actuar, durant els
segles XVI i XVII, com a govern del Principat de Catalunya. La caiguda de Barcelona
el 1714, arran de la guerra de Successió, comportà que Felip V abolís amb el
Decret de Nova Planta el dret públic català i les institucions d'autogovern.
Aquest itinerari històric ha estat
compartit amb uns altres territoris, fet que ha configurat un espai comú
lingüístic, cultural, social i econòmic, amb vocació de reforçar-lo i
promoure'l des del reconeixement mutu.
Durant tot el segle XX la voluntat
d'autogovernar-se de les catalanes i els catalans ha estat una constant. La
creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 suposà un primer pas en la
recuperació de l'autogovern, que fou abolida per la dictadura de Primo de
Rivera. Amb la proclamació de la Segona República espanyola es constituí un
govern català el 1931 amb el nom de Generalitat de Catalunya, que es dotà d'un
Estatut d'Autonomia.
La Generalitat fou de nou abolida el 1939
pel general Franco, que instaurà un règim dictatorial fins al 1975. La
dictadura va comptar amb una resistència activa del poble i el govern de
Catalunya. Una de les fites de la lluita per la llibertat és la creació de
l'Assemblea de Catalunya l'any 1971, prèvia a la recuperació de la Generalitat,
amb caràcter provisional, amb la tornada el 1977 del seu president a l'exili.
En la transició democràtica, i en el context del nou sistema autonomista
definit per la constitució espanyola del 1978, el poble de Catalunya aprovà
mitjançant referèndum l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 1979, i celebrà les
primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980.
Els darrers anys, en la via de
l'aprofundiment democràtic, una majoria de les forces polítiques i socials
catalanes han impulsat mesures de transformació del marc polític i jurídic. La
més recent, concretada en el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya iniciat pel parlament l'any 2005. Les dificultats i negatives de les
institucions de l'estat espanyol, entre les quals cal destacar la sentència del
Tribunal Constitucional 31/2010, comporten una negativa radical a l'evolució
democràtica de les voluntats col·lectives del poble català dins l'estat
espanyol i crea les bases per a una involució en l'autogovern, que avui
s'expressa amb total claredat en els aspectes polítics, competencials,
financers, socials, culturals i lingüístics.
D'unes quantes maneres, el poble de
Catalunya ha expressat la voluntat de superar l'actual situació de bloqueig en
el si de l'estat espanyol. Les manifestacions multitudinàries del 10 del juliol
del 2010, amb el lema 'Som una nació, nosaltres decidim', i la de l'11de
setembre del 2012, amb el lema 'Catalunya nou estat d'Europa', són expressió
del rebuig de la ciutadania envers la manca de respecte a les decisions del
poble de Catalunya.
Amb data 27 de setembre de 2012,
mitjançant la resolució 742/IX, el Parlament de Catalunya constatà la
necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i
democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. Les darreres
eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 han expressat i
confirmat aquesta voluntat de manera clara i inequívoca.
Per tal de portar a terme aquest procés,
el Parlament de Catalunya, reunit en la primera sessió de la X legislatura, i
en representació de la voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada
democràticament a les darreres eleccions, formula la següent declaració de
sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya.
Declaració
de sobirania i el dret de decidir del poble de Catalunya
D'acord amb la voluntat majoritària
expressada democràticament pel poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya
acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret de decidir per tal
que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur
polític col·lectiu, d'acord amb els principis següents:
- Sobirania. El poble de Catalunya té,
per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic
sobirà.
- Legitimitat democràtica. El procés de
l'exercici del dret de decidir serà escrupolosament democràtic, garantint
especialment la pluralitat d'opcions i el respecte per totes, a través de la
deliberació i el diàleg en el si de la societat catalana, amb l'objectiu que el
pronunciament que en resulti sigui l'expressió majoritària de la voluntat
popular, que serà el garant fonamental del dret de decidir.
- Transparència. Es facilitaran totes les
eines necessàries perquè el conjunt de la població i la societat civil catalana
tinguin tota la informació i el coneixement precís per a l'exercici del dret de
decidir i se'n promogui la participació en el procés.
- Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb
l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat
internacional.
- Cohesió social. Es garantirà la cohesió
social i territorial del país i la voluntat expressada moltes vegades per la
societat catalana de mantenir Catalunya com un sol poble.
- Europeisme. Es defensaran i promouran
els principis fundacionals de la Unió Europea, particularment els drets
fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del
benestar, la solidaritat entre els pobles d'Europa i l'aposta pel progrés
econòmic, social i cultural.
- Legalitat. S'utilitzaran tots els marcs
legals existents per fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret
de decidir.
- Paper principal del parlament. El
parlament, com a institució que representa el poble de Catalunya, té un paper
principal en aquest procés i, per tant, s'hauran d'acordar i concretar els
mecanismes i les dinàmiques de treball que garanteixin aquest principi.
- Participació. El Parlament de Catalunya
i el Govern de la Generalitat han de fer partícips actius en tot aquest procés
el món local, i el màxim nombre de forces polítiques, agents econòmics i
socials, i entitats culturals i cíviques del nostre país, i concretar els
mecanismes que garanteixin aquest principi.
El Parlament de Catalunya encoratja el
conjunt de ciutadans i ciutadanes a ser actius i protagonistes d'aquest procés
democràtic de l'exercici del dret de decidir del poble de Catalunya.
Palau
del parlament, 22 de gener de 2013
