Quan tot just ha acabat la vigència del decret que limitava i regulava la venda de combustible a la Prefectura Autònoma Tibetana de Malho (Huangnan), al Tibet Oriental (regió tibetana d'Amdo, actualment inclosa dins la província xinesa de Qinghai), les autoritats xineses del comtat de Rebkong (Tongren, en xinès) han posat en circulació una llista de 13 comportaments "prohibits" per als tibetans, els quals seran reprimits. La finalitat d'aquesta circular seria la de prevenir manifestacions independentistes i, especialment, immolacions en aquesta zona, segons la notícia publicada per diversos mitjans com Radio Free Asia el 28 de març. D'altra banda, el govern de la prefectura busca frenar la difusió de qualsevol possible protesta que tingui lloc al territori, així com evitar que es pugui dur a terme qualsevol acció que suposi una amenaça contra el domini xinès sobre el Tibet.
Una còpia d'aquesta circular va arribar a la redacció de la secció en llengua tibetana de Radio Free Asia, tot i que no se n'ha publicat cap traducció en llengua anglesa. La versió original del document va ser publicada en tibetà i difosa per totes les poblacions de Malho.
Entre les activitats prohibides destaca la filmació de les immolacions que puguin tenir lloc a l'àrea, amb la clara finalitat d'impedir que les imatges de qualsevol mena de protesta puguin arribar a l'exterior. D'aquesta manera volen aïllar més el Tibet i continuar transmetent al món una imatge d'harmonia i estabilitat al territori. De fet, l'altiplà tibetà (no només la zona corresponent a l'actual regió autònoma, sinó les regions tradicionals d'Amdo i Kham) és territori vedat per a diplomàtics i reporters internacionals des de l'esclat de la revolta de març del 2008. D'igual manera, l'accés de turistes estrangers és limitat i restringit amb freqüència. D'altra banda, es relaciona la difusió de filmacions o fotografies de qualsevol acte "subversiu" amb la incitació al separatisme, encoratjat segons la Xina pel Dalai Lama i el govern tibetà a l'exili.
També cal destacar la voluntat de les autoritats xineses de perseguir la recaptació de fons entre tibetans, incloses les aportacions solidàries. Tot i ser una acció aparentment inofensiva, la realitat és que es salta els canals oficials impulsats pels ocupants xinesos i fomenta la cooperació entre els propis tibetans. Aquest és un dels eixos centrals del moviment conegut com a Lhakar (literalment "dimecres blanc", en tibetà), el qual lluita contra l'assimilació lingüística i cultural per mitjans de resistència passiva. Entre les actituds prohibides en relació amb aquesta vessant solidària també s'inclouen les aportacions econòmiques destinades a la protecció del medi ambient i la llengua tibetana, dos dels principals pilars de l'autoafirmació del poble tibetà. Així mateix, la celebració de reunions multitudinàries i pregàries que no comptin amb autorització expressa de les autoritats xineses també és motiu de càstig, especialment si el seu objectiu és protestar o honorar aquells que s'hagin immolat.
En tercer lloc, també es prohibeix qualsevol comportament vers els oficials xinesos que pugui ser considerat "intimidatori" o que suposi una amenaça per a la correcta realització de la seva feina. Així mateix, es considera il·legal impedir que les forces de seguretat recuperin el cos d'una persona que s'acaba d'immolar, així com la "incitació" d'aquesta mena de protestes. De fet, ja són uns 11 els tibetans detinguts sota acusacions d'haver encoratjat d'altres perquè es calessin foc o evitar que el seu cos fos lliurat a la policia.
Com hom haurà pogut percebre, una de les principals preocupacions de les autoritats xineses a tot el territori tibetà és impedir que es produeixi cap autoimmolació ni se'n difongui que cap persona s'ha calat foc en protesta per l'ocupació xinesa del Tibet. Això revela la impotència dels ocupants a l'hora de frenar un acte considerat com la forma més extrema de protesta pacífica: el sacrifici de la pròpia vida.
D'altra banda, que les autoritats de la província de Qinghai hagin implementat tota una sèrie de mesures destinades a prevenir protestes al comtat de Rebkong no és casual: és una de les zones on s'han produït més immolacions des que Tapey, un jove monjo, es calés foc prop del monestir de Kirti, a la veïna regió de Ngaba (actualment, dins la província de Sichuan) el 27 de febrer del 2009. Des de llavors, ja són 115 els tibetans que han protestat d'aquesta manera per demanar la llibertat del Tibet i el retorn del seu líder espiritual, el Dalai Lama, exiliat a la Índia des del 1959. Malauradament, la situació per als tibetans no ha parat d'empitjorar, amb un augment brutal de la repressió contra la seva cultura, la seva llibertat i els drets humans més elementals. El que ha quedat reflectit aquí n'és només un exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada